dissabte, 10 de gener del 2015

era broma




Fa cosa d'uns mesos, la xarxa anava plena d'aquesta foto, no sé si l'havíeu vist mai. De fet, no era ben bé aquesta, era força més petita. El detall és important, sobretot perquè la mida no permetia llegir el text que consta a la part superior de les pàgines: Robert Mitchum, Phantom years. Si s'hagués vist prou bé, hauria costat una miqueta més de fer-lo passar per «un exemplar de l'Ulisses de Joyce, profusament subratllat, que es diu en aquests casos, per David Foster Wallace» —d'això es tractava— i ens haguéssim estalviat un munt de comentaris sobre la perícia de DFW amb el retolador i com de llest n'arribava a ser, i quin gran lector, pobret, malaguanyat.
Al final ni era l'Ulisses ni l'havia guixat en DFW. És una biografia de Robert Mitchum —Robert Mitchum: Baby, I Don't Care', de Lee Server— subratllada fins a dir prou per Tony Shafrazi, a qui no tinc el gust, i viralitzada —ecs—, amb enganyifa inclosa, per un tal James Boice, a qui tampoc no. Una broma, pots comptar.



____________________
P.S.: La gent es va empassar l'ham —la gent sempre són els altres— perquè, efectivament, en DFW tenia el costum de farcir els llibres d'anotacions. Això se sap gràcies a que el Harry Ransom Center de la University of Texas va adquirir l'arxiu personal de l'escriptor (manuscrits, correspondència, apunts de classe i vora tres-cents llibres de la seva biblioteca) i ha penjat a la xarxa unes quantes imatges d'exemplars anotats, aquests sí, per David Foster Wallace, en pau descansi. Aquí.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada