dissabte, 25 de març del 2017

un conte de poe

Doncs bé, si algú us anuncia un evangeli diferent del que us vam anunciar,
ni que fóssim nosaltres mateixos o un àngel baixat del cel, que sigui maleït.
Ga 1,8

Hi ha un relat d'Edgar Allan Poe, «El sistema del doctor Quitrà i del professor Ploma», en què el narrador visita un hospital psiquiàtric. Abans d'iniciar el recorregut per les cel·les on tanquen els pacients perillosos, el director l'avisa. Aquests pacients, diu, han desenvolupat un deliri col·lectiu, estranyament coherent: es pensen que són el director i els infermers, tancats pels bojos, que han pres el poder dins l'hospital i han ocupat el seu lloc. «De debò?», diu el visitant,  «que interessant.» Al principi sí, ho troba interessant, però a mesura que la visita avança, se sent cada cop més incòmode. Els malalts diuen tots com un sol home el que el director ja li havia avisat que dirien. Supliquen al visitant que els cregui, per increïble que sembli, i que avisi la policia perquè els alliberi. Les converses tenen lloc en presència del director, que escolta els malalts somrient amb indulgència i de tant en tant pica l'ullet al visitant, que cada cop està més desorientat. Se li insinua la sospita que el que diuen els malalts podria ser veritat. Comença a mirar el seu guia amb una inquietud que no espera res més que un petit clic per tombar cap al terror pur. I diríem que l'altre se n'adona, que s'hi abona tot:  «Què li havia dit?», diu.  «Són convincents, eh? I esperi's, que el més convincent de tots és el que pensa que és el director. Ja ho veurà, ja. Un malalt extraordinari, realment extraordinari! Després de cinc minuts amb ell es pensarà que el boig perillós sóc jo. Hi poso la mà al foc! Ah, ah, ah»

Emmanuel Carrère. El regne. Traducció de Jordi Martín Lloret. Anagrama, 2015. P. 216-217.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada