sinopsi

«La Mort i la Primavera és una història sobre la mort. Una mort que portem dintre des del moment de néixer. És també la història d'un poble amb costums estranys i primitius, en què les boques dels homes s'omplen de ciment perquè les seves ànimes no escapin en ser enterrats dins dels troncs dels arbres. Un poble on una vegada a l'any un home, tot nu i sol, és tirat al corrent del riu per assegurar-se que l'aigua furiosa que passa sota terra no s'endugui els fonaments. Un lloc on embenen els ulls a les embarassades perquè els nens no neixin amb la cara d'un altre que no sigui el seu marit. Un llogaret on el desig i qualsevol forma de tendresa són aniquilats. Un lloc perdut en el temps i en l'espai on la vida flueix cap a la mort i la mort cap a la primavera. La Mort i la Primavera, així mateix, és vista a través dels ulls d'un noi que madura de cop en contemplar com el seu pare s'enterra viu a l'interior d'un arbre, escapant del ritual del ciment, per poder així morir de la seva pròpia mort. Després tindrà els seu despertar afectiu i sexual amb la seva pròpia madrastra, una noia llunàtica, endarrerida i cruel amb la qual tindrà una nena que morirà apedregada als quatre anys, víctima d'una guerra que s'origina en el poble. Després d'aquesta mort, una infinita soledat creixerà en el cor del noi. Finalment, amb un sorteig trampós, serà obligat a passar el riu. Sobreviu, però el seu cos queda mutilat i malparat. Decideix enterrar-se en el seu propi arbre, tal com un dia va veure que ho feia el seu pare, sense posar-se el ciment i deixant que la mort que du a dins escapi i, en no tenir-la ja dintre, morir».

Fragment del catàleg de l'exposició Rodoreda per Villaronga : La mort i la primavera, editat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 2009.