dimarts, 31 de gener del 2017

d'obiols a rodoreda


Viena
Dimarts, 26.9.1961

Ninons:
[...] Tinc moltes ganes de llegir La mort i la primavera. Treballa, amb calma, perquè has arribat a trobar el que molts escriptors no acaben de trobar mai: un estil. I és això, precisament, el que salva per sempre les obres...
Joan

Armand Obiols. Cartes a Mercè Rodoreda. Pròleg d'Anna Maria Saludes i Amat. Fundació La Mirada, 2010. P. 307.

*  *  *
Viena
Dijous, 4.10.1962
Matí

Ninons:
Dimarts vaig rebre els dos capítols de la M. No et vaig escriure a la nit perquè havia tingut molta feina i estava cansat. Ahir tampoc no et vaig escriure: vaig sopar a casa d'Alonso i vaig sortir-ne a la una. Els dos capítols són molt bons. I amb coses sensacionals, tan bones com les millors de «La salamandra». No s'ha escrit mai en català res de tan punyent i molt poques vegades s'ha dat —en altres llengües— la sensació de tragèdia desolada que amb mots tan simples donen aquestes pàgines. Hauràs de treballar encara una mica el pas del riu. Ja està bé com està —moltíssim bé— però estic convençut que el pots convertir en una peça sense precedents, en un gran gemec extraliterari, esborronador. Aquesta nit te'n parlaré amb més calma —ara t'escric de pressa entre dos documents. Aquesta novel·la t'haurà costat molt, però ara ja la tens. Un cop acabat el tros que et falta, serà només qüestió de polir els punts morts, d'intensificar fins a l'extrem els grans moments, d'aconseguir des del començament el to vellutat que finalment li has sabut donar. Però tot a base del que ja tens fet. No sé si agradarà, a la gent de Barcelona, més o menys que la Plaça. Però la Plaça, amb tota la seva riquesa, serà, al costat de la Mort, com una aquarel·la al costat d'una gran pintura a l'oli. Pots estar tranquil·la i contenta. Quan una vida pot anar cristal·litzant amb pàgines com les que estàs escrivint es pot tenir la sensació suprema que res no ha estat inútil, que tot ha servit.
Bé. Aquesta nit et tornaré a escriure. No dubtis ja ni un moment que La M. i la P. serà una veritable obra mestra. Un gran llibre.
Una bona abraçada.
Joan

Armand Obiols. Cartes a Mercè Rodoreda. Pròleg d'Anna Maria Saludes i Amat. Fundació La Mirada, 2010. P. 357.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada