«El meu amic Óscar treballava a AENOR fins que, fart d'anar tot el dia amunt i avall amb el cotxe, va plegar per muntar-s'ho pel seu compte i poder fer-se ell amb una cartera d'empreses que no li suposessin tants de quilòmetres al mes al volant.
Per a qui no hagi tingut mai la curiositat d'aturar-se a llegir l’adhesiu d'AENOR, que veure’l l'heu vist segur a camions, autobusos, ascensors, fàbriques de qualsevol tipus que haguéreu pogut visitar...: es tracta d'una entitat que fa passar una mena d'examen pel qual s'avaluen aspectes importantíssims del funcionament higiènic, tècnic, laboral, legal, de qualsevol tipus d'empresa. Un exemple: l'Óscar un dia em va dir que no mengés 'fuagràs' en cap de les seves versions ni formats; que venia de visitar una planta on bullien olles totes plenes de tot tipus de parts animals descartades per a la venda a carnisseries i que, tot i que tot estava en ordre i ell em podia garantir que ho tenien súper ben muntat perquè cap treballador de la fàbrica hi caigués a dins, la cosa feia un fàstic que millor no m'ho explicava.
Això fa AENOR. Us ho explico perquè d'aquí a poc podreu trobar el seu segell també enganxat als aparadors d'algunes llibreries del país i, si tot surt com té previst el Departament de Cultura, cada any uns quants establiments més del sector s'aniran incorporant al club de les "llibreries de referència", que és com s'ha decidit anomenar el grup que passi l'examen.
L'examen té un preu, és clar. Que enviïn un tècnic a valorar si la teva botiga de llibres val la pena perquè cap treballador ha estat susceptible de fer-se mal amb el tall del paper, costa uns 600 euros l'any. No patiu però, que no els pagarà la llibreria aquests 600 euros: el conseller Vila i el Gremi de Llibreters han dit que s'inventen una partida de subvencions específiques per a cobrir aquesta despesa. O sigui, quan vinguin d'AENOR a mirar si a la llibreria hi treballem menys de vint persones, si tot -lavabos, sortides, rètols de seccions, extintors...- està marcat amb el seu rètol corresponent, si hi ha llibres en diferents idiomes i de continguts diversos, si organitzem una quantitat mínima d'activitats l'any, etcètera, hi deixarà un adhesiu i una factura: l’adhesiu ens el podrem quedar i la factura l'haurem de passar, mitjançant la seva corresponent paperassa, a la Gene, que la pagarà contenta com si hi tinguessin uns diners que són seus i que no són nostres.
A casa* estem una mica emprenyats perquè tot això que vindria a valorar AENOR ja ho veuen directament els clients que hi entren cada dia i el que significa l’adhesiu que ens volen vendre ja ens ho diu diàriament també qui marxa content amb els seus llibres sota el braç. Però sobretot estem bastant mosquejats perquè ningú fins ara ens havia demanat 600 euros per a dir-nos-ho, que d'acord que no els pagarem directament nosaltres, però és que això ens mosqueja encara més perquè, primer, d'on surten aquests calers que ara diu que té Cultura per a gastar-se en una cosa que considerem gens necessària?; i, segon, com s'explica aquest traspàs de diners públics cap a una empresa privada disfressat de subvenció per a llibreries?
Potser és que tenim la mania de qüestionar-nos les coses, sobretot quan vénen de fora a fer com si ens regalessin els diners. La cosa és que no sabem què hi ha darrere de tot això, però en cap cas no ens agradaria, no voldríem pensar, que ens estiguessin fent servir per a fer ells els seus negocis».
Isabel Sucunza. Sis-cents euros regalats. Directa. 15|11|2016.
Vegeu també: Llibreria de referència de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Novembre 2016.
___________
P.S.: *Llibreria La Calders.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada