skip to main |
skip to sidebar
Aquest llibre recull el dietari de les classes de literatura universal impartides per Enric Iborra a l'IES Lluís Vives de València durant el curs 2010-2011. S'hi havia de tractar un temari que incloïa des de les literatures de l'antiguitat fins a la novel·la del segle XX, passant per la literatura medieval, el romanticisme i la novel·la realista, el simbolisme i el surrealisme...un oceà de lectures tan ampli i inabastable que finalment es va decidir que les classes es podien concentrar en sis obres clau: Èdip rei, l'Infern de Dant, Hamlet, Madame Bovary, Les flors del mal i La metamorfosi de Kafka.
Un son profund ofereix al lector un itinerari revelador a través d'alguns dels temes i de les obres fonamentals de la literatura universal, pensant especialment a copsar l'interès d'un grup d'adolescents que tot just comencen a iniciar-se en el plaer de la lectura.
Enric Iborra. Un son profund. Dietari d'un curs de literatura universal. Viena, 2013.
ENRIC IBORRA. És professor de llengua i literatura catalanes a l'IES Lluí Vives de València. Ha publicat alguns llibres que, en part, són resultat de les seves classes de literatura, com ara una antologia del conte modern i una història de la literatura catalana acompanyada d'una selecció de textos. El setembre de 2010 va obrir el bloc de literatura la serp blanca, «un dietari de lectures, però també un dietari de classes de literatura: un espai de conversació per als happy few a qui agrada parlar de llibres». En molt poc temps va esdevenir un dels blocs de literatura més llegits, consultats i recomanats per professors i amants de la lectura. Un any més tard va inaugurar el web de literatura universal amb el mateix títol, en què sistematitzava els materials publicats al bloc.
Des que va arribar a la biblioteca, amb el lot de llibres del desembre, no l'he deixat anar. N'he abusat tant com he pogut (n'he tret molt de profit, un sis o set apunts, pel cap baix, que he anat publicant aquí). M'ha fet molt de servei en l'ofensiva Flaubert, és veritat. Però no s'acaba aquí la cosa. M'ha interessat (i distret!) moltíssim, i això que fa dies que no trepitjo un institut, perquè el batxillerat és una de les poques coses que he aconseguit acabar en la vida, etcètera. Total, que m'ha encantat i avui per fi l'allibero.
ResponEliminaI després està l'assumpte del títol, Un son profund.
EliminaTé a veure amb l'Odissea. Resulta que el pobre Ulisses, després de la mà de peripècies del viatge de retorn a casa (efectivament, el camí va ser llach, vull dir llarg, amb permís de Kavafis), resulta, deia, que quan, finalment, Ningú (un pseudònim que fa servir l'Ulisses per enganyar Polifem i que, per cert, també escauria molt a l'Emily Dickinson, però aquesta és una altra història...blablabla), resulta, dic per últim cop, que quan l'Ulisses arriba a Ítaca, ho fa adormit.