dimecres, 27 de febrer del 2019

diccionari de tòpics


ARQUITECTES. Tots ximples. Sempre es descuiden l'escala de les cases.
CAMELL. El camell té dues gepes, i el dromedari només una; o bé: el camell té una gepa i el dromedari dues. La gent s'hi fa un embolic.
CLAR-OBSCUR. No se sap què és.
DESCRIPCIONS. Sempre n'hi ha massa a les novel·les.
ESCRIPTURA. Una bona lletra obre totes les portes. - Si és indesxifrable, és senyal de sapiència; exemple: les receptes dels metges.
ESCRIT. «Ben escrit», expressió que fan servir els conserges per designar els fulletons i els quaderns escolars.
ESPIA. Sempre un home de món.
EVIDÈNCIA. Us cega, si no us rebenta els ulls.
EXCEPCIÓ. Digueu que «confirma la regla»; no us arrisqueu a explicar de quina manera.
GENTILHOME. Ja no en queden.
GRAMÀTICS. Tots pedants.
HOMER. Cèlebre per la manera com reia: un riure «homèric». - No va existir.
IMBÈCILS. Tots el que no pensen com nosaltres.
IMPREMTA. Descobriment admirable. - Ha fet més mal que bé.
INHUMACIÓ. Perill de les inhumacions precipitades. - Explicar històries que posen la pell de gallina. - S'han descobert cadàvers que s'havien devorat a si mateixos per satisfer la fam! - No us deixeu convèncer si us volen fer creure que l'asfíxia ho va resoldre tot.
INSTITUTRIU. Han de ser sempre molt lletges. - Pertanyen sempre a una família excel·lent que «ha tingut una desgràcia». - Totes porten ulleres fosques. - Perill a les cases. - Corrompen els marits.
LITERATURA. Ocupació de desvagats.
LLIBRE. Sigui quin sigui, sempre és massa llarg.
LLOGARRET. Queda bé en poesia. - Substantiu que mou a la tendresa.
MATINER. Ser-ho és prova de moralitat. Qui es fica al llit a les 4 de la matinada i es lleva a les 8, és un gandul; però qui s'allita  a les 9 del vespre i es lleva a les 5, és una persona activa.
METAFÍSICA. No se sap ben bé què és, però cal riure-se'n.
METÀFORES. Espatllen l'estil.
MÚSICA. Amoroseix els costums. Exemple: La Marsellesa. - Fa pensar en un munt de coses.
NOVEL·LA. Les novel·les perverteixen les masses. - Són menys immorals en fulletó que en forma de llibre. - Només poden tolerar-se les novel·les històriques, perquè ensenyen història. Exemple: Els tres mosqueters. - Hi ha novel·les escrites amb la punta de l'escalpel. Exemple: Madame Bovary. D'altres reposen sobre la punta d'una agulla.
PARADOXA. Cosa monstruosa que es diu sempre entre dues pipades de cigarreta, al bulevard, pàtria de les paradoxes.
PARÀGRAF. Més bonic com més enrevessat.
SIBARITES. Rebentar-los.
SOLTERS. Tots egoistes i disbauxats; dormen amb la minyona. - Indignar-s'hi. Se'ls hauria de fer pagar un impost. - Els espera una vellesa ben trista!

Gustave Flaubert. Diccionari de tòpics. A: Bouvard i Pécuchet. Traducció de Jordi Llovet. Proa, 1990.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada