dijous, 25 de juliol del 2013

grans invents de tbo


[Aquest catàleg es va editar amb motiu de l'exposició 
Los grandes inventos de TBO. Dibuixos originals (1922-1961),
Museu etnogràfic Vallhonrat de Rubí, del 29 de novembre de 2007 al 31 de gener de 2008.]

Diverses generacions d'adults del nostre país quan escolten la paraula TBO no poden evitar recordar una de les etapes més especials de la vida: la infantesa.
Sense dubte, una de les seccions més estimades d'aquesta revista era Inventos de TBO que ensenyava, de vegades de la mà del professor Franz de Copenhague, complicadíssimes màquines formades per infinitats de cargols i engranatges que servien per realitzar accions senzilles, com arrencar una pàgina del calendari, o bé altres més sorprenents com la creació d'una dutxa sobre una bicicleta perquè l'esportista es pogués refrescar durant els calorosos dies d'estiu.
Per trobar els seus orígens, podríem viatjar en el temps i fixar-nos en els invents que Leonardo da Vinci va dissenyar però no és necessari anar tan lluny. El 7 de maig de 1892 La Campana de Gràcia va publicar un dibuix d'Apel·les Mestres titulat «L'obrer, demà» en què apareixia un treballador llegint el diari i observant com una complicada màquina, carregada amb una destral, feia la seva feina.
Aquest podria ser un primitiu invent del TBO però possiblement les influències més directes d'aquestes il·lustracions cal situar-les als Estats Units en la tira còmica The inventions of Professor Lucifer Gorgonzola Butts (1914-1964) de Rube Goldberg. William Heath Robinson va ser el seu equivalent a Anglaterra amb els seus dibuixos del professor Branestawm i amb dissenys d'enrevessades màquines que exercien accions molt simples.
La diferència entre els dos il·lustradors radica en què Goldberg es mostrava més interessat pels detalls degut a què va estudiar la carrera d'enginyeria abans de dedicar-se professionalment al dibuix. Els seus invents no difereixen massa d'aquells que vèiem aquí i a Amèrica i van tenir tant èxit que l'artista es va convertir en una icona cultural de la mateixa importància que Charles Chaplin. La seva influència va arribar a travessar l'Atlàntic i influir en l'art d'avantguarda, com per exemple en el dadaista francès Marcel Duchamp.
A Goldberg, Heath Robinson i als dibuixants de Los grandes inventos de TBO els devem que ens sentíssim fascinats per les màquines i el progrés i també l'acostament al món de la ciència, sovint incomprès per la major part de la població. I el que és encara més important, els devem els moments inoblidables que ens van fer viure i les estrepitoses rialles que fàcilment van saber arrencar-nos.
Cristina Mora Tello. «El orígens de los grandes inventos de TBO».





JOAN MACIAS «NIT». Fou el dibuixant que creà als anys vint Los grandes inventos de TBO. La grandària de les seves pàgines originals fa l'efecte com si aquest autor no tingués prou espai per plasmar en el paper la seva fèrtil imaginació.

Publicat a TBO el 21 de juny de 1925, núm. 433.


RAMON SABATÉS MASSANELL «SABATÉS». Possiblement és el dibuixant més precoç de TBO. Artista internacional al qual des del 1960 hom encomanà Los grandes inventos de TBO.

Publicat al TBO mensual de setembre de 1946.



5 comentaris:

  1. Impossible deslligar el profesor Franz de la meva infantesa. Fins i tot, d'en Sabatés tinc "El pequeño constructor mecánico"

    http://galeriadimatges-galderich-leblansky.blogspot.com.es/2012/10/el-pequeno-constructor-mecanico.html

    que era un dels meus llibres de capçalera i que ara guardo "como oro en paño".

    Els nens del carrer teníem afició a inventar i construir artefactes; carros amb rodets, però sobretot armes: unes ballestes que disparaven els ganxos de les cortines de ca l'adroguer.

    A veure si trobo aquest catàleg.

    ResponElimina
  2. El TBO el compràvem tots els caps de setmana. Jo era addicte, no cal dir. El professor, Josechu, el vasco, les vinyetes de Coll (sense paraules, com el Jacques Tati) i la família Ulises, quina meravella.

    Pel que diu l'Enric, a casa, el meu pare comprava una revista que li deien "Mecánica popular", americana, crec, m'encisava, quins invents, els ancestres del bricolatge que tan de moda ha arribat a estar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Vicicle,jo també recordo "Mecánica popular", traducció de la versió dels Estats Units "Popular mechanics Magazine". En aquest blog acostumen a buidar articles de la versió americana.

      Coll era un autèntic mestre!

      Elimina
  3. Oh, ara que llegia els vostres comentaris, m'adono que m'he descuidat de posar l'etiqueta me'n recordo. Imperdonable!

    I, davant la imminència de les vacances, se m'ha acudit que l'Enric és la persona ideal per a deixar-li les claus de casa, per tal que hi faci un volt, de tant en tant, i regui els geranis i eixes coses. No caldrà, però. Dimarts xapo el xiringuito fins al setembre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, quina responsabilitat! Espero deixar les plantes igual d'ofanoses.

      Elimina