"Enmig d'un règim dictatorial, al kafkià castell de la censura espanyola, uns homes gaudien d'un marge de llibertad omnímode per dir el que volguessin, per expressar les opinions que els semblessin més oportunes, per criticar sense reserves, gairebé impúdicament, el que decidissin, arbitràriament. Amagats gairebé sempre darrera de nombres (per exemple, "Lector don 13") o inicials ("Lector don J"), van emetre desenes de milers d'informes de censura.
En la coneguda i fascinant metàfora de torturador i torturat es mou Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor). Molt sovint, l'insult; a vegades, l'avorriment; de tant en tant, el fàstic; en general, el glacial i funcionarial menyspreu més absolut per una cultura i una llengua que són vistes com a enemigues, molestes i perjudicials per a la unitat de la seva pàtria. Però també hi ha elogis o judicis literaris que demostren, en alguns casos, un coneixement notable de la literatura catalana i una professionalitat gens negligible.
Aquest llibre és, senzillament, l'intent de plantejar-nos què pensaven a l'altre costat a través de la transcripció de més de 150 informes de lectura d'alguns dels llibres cabdals escrits en català. Coneixem els efectes devastadors de la censura, però què opinaven els censors de les obres concretes que els arribaven a les mans? Què van argumentar aquells primers i privilegiats lectors de La plaça del Diamant, del Mecanoscrit del segon origen, d'El zoo d'en Pitus, o de Les històries naturals quan van emetre el seu informe?"
(Extret de la contracoberta i de la solapa del llibre de Jaume Clotet i Quim Torra. Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor). Acontravent, 2010)
***
"Pompeyo Fabra es un catalanista furibundo...Y a pesar del matiz catalanista de la obra, como gracias al movimiento se ha castellanizado, creo que totalmente, la vida catalana y cada día son menos los interesados por estos temas, se considera que no hay inconveniente en que esta obra pueda publicarse." (Converses filològiques, de Pompeu Fabra).
"Novela un tanto confusa y de escaso interés." (Mirall trencat, de Mercè Rodoreda).
"Colección de 18 narraciones, una especie de cuentos, extraños, muy modernos en fondo y forma, con temática variada, pero difusa y de difícil interpretación. No contiene graves inconvenientes políticos." (Uf, va dir ell, de Quim Monzó).
Hi he anat a parar mirant de reconstruir les peripècies que va patir la novel·la d'en Sales fins a obtenir l'autorització per a ser publicada. Sis informes de la censura, en total.
ResponEliminaEls dos propers lliuraments aniran d'això.
Segurament em posaria de mal humor llegir aquest llibre sencer, però així a bocinets fins i tot fa riure. Això de "novela confusa y de escaso interés", però, em sembla una bona frase per ausar de vegades, sense intencions censores. Sempre es pot aprofitar alguna cosa, fins i tot dels més mesquins...
ResponEliminaHi he anat a cercar el que m'interessava i prou, Lluís, que, ben rumiat, no fa cap gràcia tot plegat. Per exigències del servei, en compliment del deure, que es tracta de fer memòria, no?, doncs, vinga va, fem memòria. Hi he anat guarnideta amb un vestit jaqueta gris, una mica de caspa a les solapes i un núvol d'arnes per companyia. I aquesta ferum de resclum a pertot.
ResponEliminaI ara, no sé el perquè, he tornat a l'índex. Les històries naturals, Joan Perucho.
Data de presentació: desembre del 1960.
Censor: Don 16.
"Novela basada en una serie de historias y leyendas de la guerra carlista en sus últimos tiempos, después del Convenio de Vergara. La acción transcurre en Barcelona, el Maestrazgo y Bajo Ebro (Tarragona) y en Berga, donde es derrotado el general Cabrera (que se había negado a entrar en el Convenio de Vergara), por el duque de la Victoria, huyendo aquel y sus servidores a Francia.
Proponemos su autorización."
Ni rastre del vampir. I jo que juraria que li vaig arribar a deixar la meva navalla suïssa...
Matilde, per la part que et toca, em sap greu.
ResponEliminaJa sé que les normes de la casa manen, però esperava un post, potser inmortal.
Fgt
Ostres, ara no t'entenia, Fgt.
ResponEliminaOi tant, 25 anys sense el cieguito!!
Gràcies, Fgt. Voy volando.
Dit i fet. Només m'han calgut tres minuts. Sóc una noia preparada per a la vida moderna, que deia la iaia. La meva bossa sembla la de l'Sport Billie; hi duc un poc de tot. I és que no se sap mai.
ResponEliminaTrobo que la capacitat de síntesi del censor és exemplar en el cas de Perucho. Jo no ho hauria fet millor.
ResponEliminaDe fet, és veritat, que de tot això del Convenio de Vergara no en vas dir ni piu. (Quan vas venir a Vic, vull dir).
ResponElimina"Pompeyo"???? Ai, que em marejo...
ResponEliminaSi, David, sí, POMPEYO. No sé què dir.
ResponElimina