dimarts, 31 de maig del 2011

a cadascú el seu infern

A l'Àgueda i en Girbén, que m'han ensenyat allò de "val més una bona urea que mil Neutrogenas", per citar-ne alguna marca.


14 de desembre de 1911. Roal Amundsen arriba al pol sud.

Ja fa temps que estic convençuda que tota biblioteca té un Infern, un prestatge on s'hi amaga un corpus petit i misteriós d'exemplars, que no té cap mena de relació temàtica amb la resta de la biblioteca però, una inspecció més detallada del qual revela molt bé com és el propietari. L'Infern de la biblioteca de George Orwell contenia piles de revistes per a dones del 1860, que li agradava llegir a la banyera. Philip Larkin tenia un gran Infern ple de pornografia, especialment de fuet i natjada. L'Almirall James Stockdale, després de saber que Frederic el Gran no havia embarcat mai en cap campanya sense l'Enquiridió, es va dur al Vietnam les obres d'Epictet, la filosofia estoica del qual el va ajudar a aguantar vuit anys com a presoner de guerra.
El meu infern conté seixanta-quatre llibres sobre les exploracions polars: històries d'expedicions, diaris, col·leccions de fotografies, llibres d'història natural i manuals de navegació: "No toqueu ferro fred amb les mans humides. Si sense adonar-vos-en se us hi enganxa una mà, orineu sobre el ferro per escalfar-lo i salveu unes miques de pell. Si se us hi enganxen totes dues mans, millor que tingueu un amic a la vora." Aquests llibres estan tan carregats de sentiment, que bé podrien anar tacats amb greix de foca i xops de mar de Weddell. Però la meva afició és solitària. No me la puc endur a les festes.

Anne Fadiman. Ex-libris: confessions d'una lectora. Eumo, 2000. Traducció de Carlota Torrents. P. 29.


24 comentaris:

  1. De les propietats curatives de la urea en vam parlar aquí, fa un any. Com passa el temps!

    ResponElimina
  2. Benvolgudes, -uts -etes -ets. Recordeu que avui toca. Fins després.

    ResponElimina
  3. Pixar-se a les mans és saber de llenyataires (enforteix les durícies) o d'antics manobres (assossega la cremor de la calç).
    Pels escriptors, si no és per un cert sentit simbòlic, no té cap mena d'efecte.

    ResponElimina
  4. Sí, és cosa de la saviesa popular, eixa dona.

    Escriptors del món, vosaltres no us ho heu d' agafar al peu de la lletra; santa tecla mos lliuri d'una allau de teclats pixats!!

    ResponElimina
  5. Doncs no sé si hauràs llegit la darrera d'en McEwan, Matilde, però aquesta sabiduria úrica ancestral li serveix al protagonista, en plena situació d'emergència al Pol Nord, per salvar una part força important de la seva anatomia masculina.

    Això de l'Infern de cada biblioteca està molt ben trobat. La imatge de l'Orwell a la banyera amb les seves revistes vintage és... torbadora?

    ResponElimina
  6. miquel hyde31/5/11 16:40

    per a mi, l'únic infern d'una biblioteca són els llibres d'autoajuda, les novel.letes de bons sentiments, els llibres de moda i algun breviari, catecisme i/o evangeli heretat de la iaia
    això de pixar-se a les mans, matilde, em va explicar, un company d'origen gallec, que acostumava a fer-ho el seu avi

    ResponElimina
  7. No encara, Espai, no encara. McEwan ha d'esperar, com tants d'altres, perquè ara m'estic barallant amb dos totxos colossals, que em tenen asmada però no pel contingut, que també, sinó pel pes mort: dues mil pàgines entre tots dos.

    La de coses que s'aprenen als llibres, qui m'ho havia de dir, anar evacuant urea de manera inconscient, com si re.

    I sí, accepto torbadora.
    Contenta de veure't, Espai.

    ResponElimina
  8. Pixar-se a on t'ha picat una abella... deixeu-vos d'altres remeis. Aquest va bé!

    Fgt

    ResponElimina
  9. Ai Hyde, digues-li a ton germà gran avera si pot venir aquest vespre a les vuit, que m'haurà de fotre cop de mà perquè resulta que en Robert, després de llegir-se mil biografies, l'autobiografia, tot el que s'ha escrit sobre la literatura de la Carson McCullers, la guerra Civil Americana, i, no per últim, menys important, l'obra completa de la tal Carson, inclòs un conte infantil i un poema, crec, doncs, bé, després de tots aquests esforços (i havent-me desentés per complet del tema, ja que ell era l'encarregat de conduir la sessió d'avui i d'alimentar el blog, que durant aquest mes ha set absolutament monogràfic, com heu pogut comprovar), després de tots aquests esforços, deia, no podrà venir avui perquè està fotut i jo m'he quedat aquí, amb aquella cara de si ho sé, no em llevo, però endavant les atxes...
    Total, que avui la cosa promet. Ni tan sols m'ha agradat gaire la novel·la. L'he llegida, això sí. Sempre podria ser pitjor.

    ResponElimina
  10. Per què beure-s'ho? en fi, no farem de Txumari... però una infusió d'ortigues es prou bona.
    Fgt

    ResponElimina
  11. Encara va més bé pixar a terra, fer fang i aplicar-s'ho sobre la picada, en plan cataplasma. Mano de santo, fgt.

    ResponElimina
  12. m'acabo d'enamorar...

    ResponElimina
  13. Els que escrivim, com que no ens podem guardar les mans a les butxaques, a l'hivern se'ns fan penellons. Diuen les àvies que la urea és l'únic remei. Diuen.

    Matilde, què faríem sense inferns? Què faríem sense aquesta butxaqueta amagada en el gec, tan amagada com l'ànima, on no hi cap la mà, però hi endrecem les capes més amagades de la pell?

    ResponElimina
  14. Avorrir-nos com ostres, Enric H. March.

    L'altre dia vaig llegir un vers espaterrant de Xècspir a cal Lluís Bosch:

    L'infern és buit, tots el dimonis són aquí.

    ResponElimina
  15. Em vaig fer pipí a les mans un sol cop, a Andorra, fa molts anys. No pas pels carrers de les botigues sinó muntanya amunt. No m'ho havien dit, però quan vaig veure com fumejava sobre la neu vaig pensar que em podria escalfar una mica els ditets. Més tard em vaig comprar una calculadora Casio, abans de tornar.

    ResponElimina
  16. Jo tenia una calculadora Casio d'Andorra. Un clàssic!!
    Quins temps, aquells, quan hom anava a Andorra a comprar sucre i aquelles galetes daneses de mantega....

    ResponElimina
  17. També podia ser una Texas Instrument, ara que hi penso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una de cada, si no recordo malament, en èpoques lleugerament distanciades.

      Elimina
    2. Arqueologia blogaire, Ulàlia! És gust comentar posts antics, oi?

      Elimina
  18. MU, pel que va molt bé el pipí és perquè et comentin l'apunt del dia. Prenc nota.

    ResponElimina
  19. Ai Mu, ahir mateixa estava jo escrivint sobre mans però a altre lloc... Ja li contaré, ja...

    ResponElimina
  20. Que sigui aviadet, Skaði!

    ResponElimina
  21. Andorra... joo també tinc una casio, i fins i tot una "tele"... ara vaig i vinc amb ampolles de whisky, jejeje

    Fgt

    ResponElimina