luthiers

Fa dos llibres també parlàvem d'un luthier. I de guerra. I de genocidi. De lo millor i lo pitjor de la condició humana en situacions límit. De l'art com a antídot contra la barbàrie.

A El silenci dels arbres, de l'Eduard Màrquez, el llibre que vàrem llegir el mes de gener, el luthier es deia Ernest Bolsi i les misèries humanes ens les proporcionava el setge d'una ciutat, anònima a la novel·la, però que tots vam identificar amb Sarajevo.

Ara, a El violí d'Auschwitz, el luthier es diu Daniel i va existir de debó.
L’atzar va voler que M. Àngels Anglada conegués personalment Jacques Stroumsa, el violinista d’Auschwitz, del qual no tenia pas notícia en escriure la novel·la. Va ser a Barcelona, el 4 de juny de 1998. Anglada va veure com es feia real el personatge que havia imaginat en el seu llibre. Aquell jueu sefardita de Salònica havia estat enviat al camp de concentració amb tota la seva família, i només ell i la seva germana Bella van sobreviure.
Stroumsa, enginyer elèctric i excel·lent músic, ha publicat Tria la vida, les seves memòries dels dos anys passats als camps nazis. Un testimoni de coratge, de supervivència, de dignitat.
Si us interessa el tenim a la biblioteca, secció de biografies.

Per acabar, i si us ve de gust, l'entrevista que li va fer la Mònica Terribas l'any 2005.